Capacidad para deformarse

CAPACIDAD PARA DEFORMARSE /// CAPACITAT PER DEFORMAR-SE

Una exposició d’Ariadna Guiteras i Clàudia Pagès. 

www.ariadnaguiteras.com
www.claudiapagesrabal.com

 

dijous 30 de gener a les 19’30h / jueves 30 de enero a las 19’30h.

20h. performance de Clàudia Pagès amb Ota Quílez i Laura de Díaz

vídeo de la performance aquí

—cast—

Dirija la mirada hacia abajo, al pecho. Tome conciencia del tórax. Poco a poco, vaya haciendo cada respiración más suave, relajada y rítmica. Sienta cómo la mente va calmándose. La respiración se ralentizará y profundizará gradualmente, penetrando más en la cavidad torácica. No se duerma.

Relajadas y con esa sensación de paz que dejan los estiramientos y el trabajo interior, al salir de la clase comentáis la jugada y al despediros os deseáis un buen fin de semana. El sábado os encontráis a la salida de la disco y con esa sensación de intensidad que deja la vida nocturna y el baile frenético comentáis la jugada y al despediros os deseáis un lunes no demasiado duro.

Espacios de descontrol controlados, de desconexión programada, llamadlo como queráis, una confrontación de lógicas opuestas que se complementan a pesar de la contradicción. Ambas formas extenuantes de empoderamiento del cuerpo que os hacen más hábiles y flexibles para desenvolveros en un sistema del que queriendo escapar aceptáis pertenecer. A lo Black Mirror, parcelas compartimentadas que os parecen diferentes pero solo son el otro lado del cristal.

—cat—

Dirigeix la mirada cap avall, al pit. Pren consciència del tórax. Poc a poc, ves fent cada respiració més suau, relaxada i rítmica, i de volum similar. Sent com la ment es va calmant. La respiració es ralentitzarà i profunditzarà gradualment, penetrant més en la cavitat toràcica. No s’adormi.

A la sortida de la classe, relaxades i amb aquella sensació de pau que deixen els estiraments i el treball interior comenteu la jugada i al despedirvos us desitgeu un bon cap de setmana. Dissabte us trobeu a la sortida d’una discoteca i amb aquella sensació d’intensitat que deixa la vida nocturna i el ball frenètic comenteu la jugada i us desitgeu que el dilluns no sigui massa dur.

Espais de descontrol controlats, de desconnexió programada, digueu-li com vulgueu, una confrontació de lògiques oposades que es complementen malgrat la contradicció. Ambdues formes extenuants d’empoderament del cos que us fan més hàbils i flexibles per a espavilar-vos en un sistema del que volent escapar accepteu pertànyer. A lo Black Mirror, parcel·les compartimentades que us semblen diferents però només són l’altra banda del vidre.